Al fial del temps, s\u2019es ancorada la costuma d\u2019apelar \u00ab\u00a0Crosada dels Albigeses\u00a0\u00bb o \u00ab\u00a0Crosada contra los Albigeses\u00a0\u00bb la campanha militara menada a partir de 1208 contra lo catarisme establit dins una partida del Mi\u00e8gjorn de\u00a0 Fran\u00e7a. E mai qu\u2019aquela designacion, associant crosada e Albigeses (o Albig\u00e9s), corresponda sonque parcialament a la realitat istorica, s\u2019es fermament enrasigada dins los esperits. Es a partir d\u2019aquel eveniment istoric que la tematica del Congr\u00e8s es estada definida\u00a0: lo catarisme representa una eretgia, una dissid\u00e9ncia a rap\u00f2rt de la d\u00f2xa catolica. A l\u2019ocasion d\u2019aquel conflicte, los sentiments de fidelitat son a l\u2019espr\u00f2va\u00a0: fidelitat al senhor, al rei, a la Gl\u00e8isa. Aquel antagonisme entre fidelitat e dissid\u00e9ncia, viscut d\u2019un biais particularement dramatic al moment de la crosada, se torna benl\u00e8u trobar a de niv\u00e8ls autres, segon de modalitats autras e a de temporadas autras, dins de domenis div\u00e8rses de l\u2019activitat culturala producha en ligam amb la lenga o la cultura occitana.<\/p>\n
![\"LFC64v\"](\"https:\/\/blogs.univ-tlse2.fr\/aieo2017\/files\/2016\/03\/LFC64v-218x300.jpg\")
<\/p>\n
Dins lo domeni dels estudis literaris, es clar que, a cada ep\u00f2ca, l\u2019escritura s\u2019espand\u00eds en prenent en compte de n\u00f2rmas, de r\u00e8glas, trasmesas implicitament o formuladas explicitament e que definisson de mod\u00e8ls d\u2019escritura. Los autors causisson en consci\u00e9ncia, si\u00e1 de se conformar a aquelas prescripcions, si\u00e1 de s\u2019i opausar, si\u00e1 de las ignorar. Los trobadors coneisson probablament lo temps mai critic de l\u2019ist\u00f2ria de la dissid\u00e9ncia en Occit\u00e0nia, ont l\u2019accion militara va fins a l\u2019anientament dels actors, e tot en respectant menimosament los mod\u00e8ls estetics del trobar, lo cant liric ven alara un instrument de propaganda, a part que servisca d\u2019exut\u00f2ri. A l\u2019ep\u00f2ca mod\u00e8rna (s\u00e8gles XVI-XVII), las fidelitats e las dissid\u00e9ncias se definisson a rap\u00f2rt de mod\u00e8ls d\u2019escritura que son franceses o occitans (Godolin, Bellaud e los Proven\u00e7als….). La fondacion del Felibrige (1854) e, apr\u00e8p la Segonda Gu\u00e8rra mondiala, l\u2019aparicion d\u2019un occitanisme militant, permeton de definir de vias, de produire de mod\u00e8ls e gen\u00e8ran a l\u2019enc\u00f2p de contra-mod\u00e8ls que, coma pels peri\u00f2des precedents, l\u2019ist\u00f2ria liter\u00e0ria a benl\u00e8u agut ted\u00e9ncia a daissar de costat. A cada ep\u00f2ca, la fidelitat e l\u2019oposicion a l\u2019autoritat locala, al rei o a l\u2019Estat (franc\u00e9s, italian o espanh\u00f2l) e a las Gl\u00e8isas constituisson, mai que o pod\u00e8m pensar benl\u00e8u, un vam m\u00e0ger dins la concepcion e la difusion de las \u00f2bras en lenga occitana.<\/p>\n
Sul plan ling\u00fcistic, l\u2019occitan coneis a totas sas ep\u00f2cas una tension entre la fidelitat a l\u2019usatge local e la converg\u00e9ncia espontan\u00e8a o elaborada cap a una koin\u00e8 o un estandard. Es vertat tre l\u2019Edat mejana ont la tradicion d\u2019estudis o d\u2019edicion a benl\u00e8u sosestimada e mai amagada l\u2019import\u00e0ncia de la dialectalitat al profi\u00e8ch de las converg\u00e9ncias. Es mai vertat fins a u\u00e8i dins los movements renaissantistas, que quora an lo pensament d\u2019\u00e8sser fis\u00e8ls als usatges eritats, quora lo de bastir un acrol\u00e8cte que p\u00f2sca far ramp\u00e8l amb lo prestigi del mod\u00e8l franc\u00e9s.<\/p>\n
Fidelitat e dissid\u00e9ncia p\u00f2don fondar pari\u00e8rament un renovelament o una lectura autra de l\u2019ist\u00f2ria socioling\u00fcistica de l\u2019occitan en nos encoratjant a questionar lo subvertiement o lo manteniment de mod\u00e8ls, la leiautat ling\u00fcistica (a la lenga globalament, o sa forma locala) e sa rompedura, e los conflictes de las leiaatats (l\u2019occitan d\u2019un costat, lo rei e la Republica de l\u2019autre). Dins la ling\u00fcistica int\u00e8rna, fidelitat o dissid\u00e9ncia pert\u00f2can mai l\u2019actitud dels ling\u00fcistas que lors obj\u00e8ctes d\u2019estudi. Dins la ling\u00fcistica romanica, los ling\u00fcistas occitans e los ling\u00fcistas de l\u2019occitan son estats tot\u00a0 c\u00f2p d<\/p>\n
de conservadors (de las nocions de lenga e dial\u00e8cte per exemple) e per consequent de dissidents f\u00e0cia a las d\u00f2xas nov\u00e8las, tot c\u00f2p, e a l\u2019enc\u00f2p, coratjosament innovaires, qu\u2019an\u00e8ron b\u00e8ls primi\u00e8rs enquestar sul camp. U\u00e8i, la ling\u00fcistica de l\u2019occitan mod\u00e8rne deu contunhar d\u2019inventar de dialogs fruchoses entre l\u2019eritatge de la tradicion dialectologica e las modernitats, tot c\u00f2p contradict\u00f2rias e conflictualas, de la tecnologia dels c\u00f2rpus e de las construccions teoricas.<\/p>\n
Dins lo camp dels estudis istorics, pel peri\u00f2de medieval, la tematica de la fidelitat remanda explicitament a l\u2019estructuracion de la societat feudala. Fidelitat e feudalitat son en ligam\u00a0: juraments, omenatges e convenientae<\/em>, servats en nombre dins lo Mi\u00e8gjorn de Fran\u00e7a, esclairan lo foncionament d\u2019una societat sens Estat, que los ligams entre las personas ne constitu\u00efsson lo fondament. A las ep\u00f2cas mai recentas, la fidelitat se declina en Fran\u00e7a dins mai d\u2019una direccion de la recerca en ist\u00f2ria, dempu\u00e8i los afrontaments religioses dels s\u00e8gles XVI-XVIII que suscit\u00e8ron de fidelitats concurentas entre lo catolicisme e lo protestantisme fins a la bastison de l\u2019Estat-nacion (fidelitat a la prov\u00edncia e als \u00ab\u00a0pichons pa\u00efses\u00a0\u00bb) e de las cont\u00e8stas revolucion\u00e0rias entre los Jacobins e los Girondins fins a las planificacions contemporan\u00e8as de la descentralizacion e de la reforma de las regions.<\/p>\n Per totas las disciplinas e sotadisciplinas representadas dintre lo Congr\u00e8s, las nocions de fidelitat e de dissid\u00e9ncia p\u00f2don \u00e8sser l\u2019escasen\u00e7a de tornar pensar lo biais coss\u00ed s\u2019elabor\u00e8ron unas \u00f2bras e coss\u00ed se constitu\u00efgu\u00e8ron de camps de saber que, coma cercaires, ne s\u00e8m a l\u2019enc\u00f2p los ereti\u00e8rs, los exeg\u00e8tas mas benl\u00e8u tanben mai d\u2019un c\u00f2p, los presoni\u00e8rs.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Per cada Congr\u00e8s, un t\u00e8ma general es prepausat. Per aquesta edicion dotzena, los organizadors an causit un t\u00e8ma pro larg per aculhir de cercaires que trabalhan dins de domenis plan diferents\u00a0: especialistas de la literatura medievala, mod\u00e8rna o contemporan\u00e8a, … Continue reading ![\"LFC2r\"](\"https:\/\/blogs.univ-tlse2.fr\/aieo2017\/files\/2016\/03\/LFC2r-239x300.jpg\")
<\/p>\n