 {"id":142,"date":"2020-07-14T16:32:25","date_gmt":"2020-07-14T14:32:25","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.univ-tlse2.fr\/relirejeanboudou\/?page_id=142"},"modified":"2021-10-08T12:29:46","modified_gmt":"2021-10-08T10:29:46","slug":"geprg-kremnitz","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/blogs.univ-tlse2.fr\/relirejeanboudou\/intervencions-interventions\/geprg-kremnitz\/","title":{"rendered":"Georg Kremnitz"},"content":{"rendered":"\n<p class=\"has-text-align-center has-accent-color has-text-color\"><strong>Joan Bodon \u2013 \u2018l\u2019autre\u2019<\/strong><\/p>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\"><p>\u00ab\u00a0\u00d2c, soi Cat\u00f2ia. Cat\u00f2ia l\u2019Enfarinat. Jamai soi pas estat coma los autres. Jamai.\u00a0\u00bb<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n<p>La debuta del quatren roman de Joan Bodon p\u00f2t benl\u00e8u servir d\u2019entrada dins lo monde romanesc de l\u2019autor&nbsp;: totes los personatges principals de sos romans son de personas isoladas, de personas qu\u2019an pas gaire d\u2019elements comuns amb los \u00ab&nbsp;autres&nbsp;\u00bb. La recurr\u00e9ncia d\u2019aquel trach permet de pensar qu\u2019es pas una m\u00e8ra casualitat. Aquela continuitat sugger\u00eds benl\u00e8u de cercar en doas direccions&nbsp;: en primi\u00e8r de veire las difer\u00e9ncias (se n\u2019i a) entre lo sentiment d\u2019isolacion dels personatges en question en second de soscar a las relacions entre aqueles personatges e la persona de l\u2019autor. Sab\u00e8m qu\u2019es sempre arriscat de religar d\u2019elements literaris a las personalitats dels autors, mas en aqueste cas, e coneissent un pauc la vida de l\u2019autor, val benl\u00e8u la pena d\u2019i portar un agach.<\/p>\n\n\n\n<p>Aquela \u2018altretat\u2019 p\u00f2t tanben servir a compr\u00e9ner la capitada de Bodon dins la cultura occitana e la paura recepcion qu\u2019a agut, fins ara, en def\u00f2ra. Digu\u00e8ri, fa trenta-cinq ans, a Nauc\u00e8la, qu\u2019auri\u00e1 estat un autor reconegut s\u2019avi\u00e1 pas escrich en occitan mas en una \u2018granda\u2019 lenga \u2013 de tot biais, la valor afirmada de son \u00f2bra nos permet d\u2019o pensar. Mas la dist\u00e0ncia temporala nos obliga de veire tanben \u00e7\u00e0 que dem\u00f2ra fins u\u00e8i e \u00e7\u00f2 que es mai ligat a las condicions del moment de son escritura, a saber l\u2019espelida de l\u2019occitanisme contestatari e la disparicion sociala creissenta de la lenga. Escribi pas coma especialista de la literatura, mas coma socioling\u00fcista e sociol\u00f2g de la comunicacion.<\/p>\n\n\n\n<p><strong><em>Georg Kremnitz<\/em><\/strong><em>. 1945 en Alemanha, romanista, 1974-86 professor de lenga e literatura francesa \u00e0 l\u2019Universitat de M\u00fcnster (Alemanha), 1986-2012 professor de filologia romana a l\u2019Universitat de Viena (Austria), ara emerit. <\/em><em>1993-2005 president de l\u2019Association Internationale d\u2019Etudes Occitanes, 2014 membre correspondent de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans, 2014 ofici\u00e8r de l\u2019Ordre des Arts de des Lettres, 2018 Premi Robert Laf\u00f2nt de la Generalitat de Catalunya. <\/em><em>Socioling\u00fcista, especialista de la sociologia de la comunicacion. Trabalhs sus l\u2019occitan, lo catalan, lo cre\u00f2l, e sus de questions mai generalas. <\/em><em>Demest los darri\u00e8rs libres: editor principal de l\u2019<\/em>Histoire sociale des langues de France <em>(Rennes 2013); <\/em>Katalanische und Okzitanische Renaissance<em> (Berlin\/Boston 2018). <\/em><em>Ein Vergleich von 1800 bis heute.<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Joan Bodon \u2013 \u2018l\u2019autre\u2019 \u00ab\u00a0\u00d2c, soi Cat\u00f2ia. Cat\u00f2ia l\u2019Enfarinat. Jamai soi pas estat coma los autres. Jamai.\u00a0\u00bb La debuta del quatren roman de Joan Bodon p\u00f2t benl\u00e8u servir d\u2019entrada dins lo monde romanesc de l\u2019autor&nbsp;: totes los personatges principals de sos romans son de personas isoladas, de personas qu\u2019an pas gaire d\u2019elements comuns amb los [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":773,"featured_media":0,"parent":76,"menu_order":18,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-142","page","type-page","status-publish","hentry","post-preview"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.univ-tlse2.fr\/relirejeanboudou\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/142","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.univ-tlse2.fr\/relirejeanboudou\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.univ-tlse2.fr\/relirejeanboudou\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.univ-tlse2.fr\/relirejeanboudou\/wp-json\/wp\/v2\/users\/773"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.univ-tlse2.fr\/relirejeanboudou\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=142"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.univ-tlse2.fr\/relirejeanboudou\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/142\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":400,"href":"https:\/\/blogs.univ-tlse2.fr\/relirejeanboudou\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/142\/revisions\/400"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.univ-tlse2.fr\/relirejeanboudou\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/76"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.univ-tlse2.fr\/relirejeanboudou\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=142"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}