{"id":18,"date":"2013-02-12T14:15:44","date_gmt":"2013-02-12T13:15:44","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.univ-tlse2.fr\/ronjat2013\/?page_id=18"},"modified":"2014-02-06T10:44:23","modified_gmt":"2014-02-06T09:44:23","slug":"presentation-du-colloque","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/blogs.univ-tlse2.fr\/ronjat2013\/ca\/presentation-du-colloque\/","title":{"rendered":"Presentaci\u00f3"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n\n\n\n
Context i expectatives del col\u00b7loqui Ronjat:<\/span><\/p>\n

El 1913, fa un segle, en ple context nacionalista europeu, el ling\u00fcista franc\u00e8s Louis Ronjat (1864-1925) publica dos textos transcendentals: Essai de syntaxe des parlers proven\u00e7aux modernes <\/i>(Protat fr\u00e8res, M\u00e2con) et Le d\u00e9veloppement du langage observ\u00e9 chez un enfant bilingue <\/i>(Champion, Par\u00eds).<\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

La primera obra (Essai de syntaxe des parlers proven\u00e7aux modernes<\/i>) planteja, per primera vegada de forma cient\u00edfica, l’estat de la llengua occitana (anomenada “proven\u00e7al”) i en proposa una descripci\u00f3 geogr\u00e0fica i ling\u00fc\u00edstica actualitzada. La llengua occitana, entesa com a llengua moderna<\/i> i social, \u00e9s aleshores minoritzada, ignorada o rebutjada pels poders pol\u00edtics i cient\u00edfics francesos.<\/p>\n

La dimensi\u00f3 sint\u00e0ctica que desenvolupa Ronjat permet presentar la llengua en la seva identitat espec\u00edfica. No \u00e9s un “patu\u00e8s” que pertany al “vast mosaic” dels parlars del nord i del sud d\u2019un mateix espai geoling\u00fc\u00edstic, “patu\u00e8s”, ja que, d’acord amb Gaston Paris, l\u2019occit\u00e0 “no t\u00e9 sintaxi pr\u00f2pia” .<\/p>\n

En aquesta mateixa obra i per primera vegada, el terme d\u2019intercomprensi\u00f3<\/i> tamb\u00e9 \u00e9s nomenat: descriu la capacitat d’un parlant per comprendre variants d\u2019una mateixa llengua i per entrar en contacte amb altres parlants de variants diferents. La intercomprensi\u00f3 permet als parlants sense consci\u00e8ncia social o cultural d’una llengua comuna d\u2019entrar en una pragm\u00e0tica d\u2019intercanvi. Tamb\u00e9 funda la consci\u00e8ncia de la llengua definida per la suma dels seus dialectes, i estableix els l\u00edmits com a punts de passatge d\u2019una llengua a una altra d\u2019un mateix sistema (entre franc\u00e8s, occit\u00e0, catal\u00e0, francoproven\u00e7al). Ajuda a crear la consci\u00e8ncia d\u2019una llengua comuna, i desenvolupa compet\u00e8ncies obertes al pluriling\u00fcisme.<\/p>\n

La segona tesi de Ronjat (Le d\u00e9veloppement du langage observ\u00e9 chez un enfant bilingue<\/i>) \u00e9s probablement la primera obra _i una de les escasses al m\u00f3n d\u2019aquesta qualitat_ que aborda el desenvolupament d’un infant biling\u00fce. Es tracta de Louis, nascut el 1908, al qual el pare, Jules Ronjat, nom\u00e9s parla franc\u00e8s; la mare, Ilse, nom\u00e9s li parla alemany. Setmana rere setmana, Ronjat pren nota de l’evoluci\u00f3 i dels progressos del llenguatge i del comportament del seu fill. Mira tamb\u00e9 de respondre a dues preguntes que marquen els prejudicis cient\u00edfics de l’\u00e8poca: el biling\u00fcisme \u00e9s una font de confusi\u00f3 entre dues lleng\u00fces (interllengua, digl\u00f2ssia); el biling\u00fcisme requereix un doble esfor\u00e7 intel\u00b7lectual a l\u2019infant per obtenir un resultat similar. A m\u00e9s d\u2019una discapacitat per a l\u2019individu, el biling\u00fcisme seria tamb\u00e9 una “plaga social” (Epstein, 1915).<\/p>\n

Obra \u00fanica en el seu g\u00e8nere, Le d\u00e9veloppement du langage observ\u00e9 chez un enfant bilingue<\/i> planteja alguns conceptes clau de la introducci\u00f3 en la llengua i la poligl\u00f2ssia: aprenentatge preco\u00e7; paritat dels referents ling\u00fc\u00edstics; emmagatzematge ling\u00fc\u00edstic; relaci\u00f3 dual significat-significant; les infer\u00e8ncies socials i afectives; la import\u00e0ncia de la representaci\u00f3 de la llengua en l’aprenentatge, etc.<\/p>\n

El 1913, quan el biling\u00fcisme es considera un fenomen nociu, una \u201cxacra moral” per a l’individu i la naci\u00f3, aquesta tesi sorpr\u00e8n per la seva aud\u00e0cia assossegada. Ronjat mesura cient\u00edficament els beneficis del biling\u00fcisme per a l’individu, i probablement en un segon pla per als espais pol\u00edtics portats dissortadament al conflicte que ja coneixem.
\n1913. Dues guerres mundials i nacionalistes han tingut lloc des de llavors. De fet, les obres de Ronjat van ser oblidades ja que ofereixen regular en l’individu i en la societat <\/i>la possibilitat i la compet\u00e8ncia de la circulaci\u00f3 i del domini d’una pluralitat de lleng\u00fces.<\/p>\n

De la mateixa manera, quina \u00e9s la rellev\u00e0ncia d’aquestes obres avui dia?<\/p>\n

2013. Un segle despr\u00e9s de la seva publicaci\u00f3, les obres de Ronjat poden ser reconsiderades des d\u2019una nova realitat socioling\u00fc\u00edstica: el multiling\u00fcisme<\/i> \u00e9s present des d\u2019ara en tots els espais: des de l\u2019aula al barri, de la ciutat a Europa; la dimensi\u00f3 pluriling\u00fce<\/i> de l\u2019individu ja no es considera una incongru\u00e8ncia sin\u00f3 un benefici cognitiu, conductual, hum\u00e0. Les obres de Ronjat, avui s\u00f3n de vegades citades per\u00f2 poc evocades, tot i que van tra\u00e7ar les vies d’una representaci\u00f3 renovada del contacte de lleng\u00fces i la seva \u201cdidactitzaci\u00f3\u201d, tant de forma individual (biling\u00fcisme<\/i>) com en un espai donat (sintaxi<\/i>), sobretot per la definici\u00f3 del que \u00e9s la sintaxi per a la llengua, i la invenci\u00f3 del concepte i de la pragm\u00e0tica d\u2019intercomprensi\u00f3<\/i> _que Saussure, que Ronjat rellegeix, designar\u00e0 \u201cforce d\u2019intercourse\u201d en el Cours de linguistique g\u00e9n\u00e9rale<\/i> (1916).<\/p>\n

A m\u00e9s dels aspectes espec\u00edfics de les tesis de Ronjat (sintaxi de l\u2019occit\u00e0; pres\u00e8ncia de dues lleng\u00fces en un sol espai geopol\u00edtic; intercomprensi\u00f3 en el si d’una llengua i entre les lleng\u00fces d’una mateixa fam\u00edlia; biling\u00fcisme paritari preco\u00e7), el col\u00b7loqui t\u00e9 com a objectiu abordar els termes institucionals de l’ensenyament i de l’aprenentatge bi\/pluriling\u00fce.<\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

Una an\u00e0lisi de les pol\u00edtiques ling\u00fc\u00edstiques, a Fran\u00e7a i a Europa, mostra que la resposta a la realitat d’un m\u00f3n multiling\u00fce i de persones potencialment pluriling\u00fces indica l’estrat\u00e8gia bastant comuna d\u2019aprendre una “gran” llengua, per\u00f2 sovint sense tenir en compte les lleng\u00fces hist\u00f2riques o del territori (com a Fran\u00e7a en el biling\u00fcisme franc\u00e8s-lleng\u00fces regionals),ni la integraci\u00f3 didactitzada de les lleng\u00fces en un aprenentatge d\u2019una llengua o d\u2019una disciplina (biling\u00fcisme, disciplina no ling\u00fc\u00edstica, \u200b\u200bintercomprensi\u00f3 …).<\/p>\n

Probablement aquesta resposta un\u00e0nimement monoling\u00fce \u00e9s motivada per una representaci\u00f3 de les lleng\u00fces que no ha sabut evolucionar des de l’\u00e8poca nacionalista (una llengua, una naci\u00f3; una llengua, un individu), fundadora de l\u2019”escola per a tothom” . Es fa necessari un treball institucional tant sobre la representaci\u00f3 de la llengua (una llengua no existeix sense les seves variacions) com sobre la consideraci\u00f3 de la diversitat de les lleng\u00fces (el contacte de les lleng\u00fces ha de ser didactitzat, en cas contrari ser\u00e0 conflictiu).<\/p>\n

El col\u00b7loqui Ronjat-2013 \u00e9s tamb\u00e9 una oportunitat per posar en coneixement del p\u00fablic en general ambd\u00f3s textos reeditats i comentats: Essai de syntaxe des parlers proven\u00e7aux modernes<\/i>[1]<\/sup><\/sup><\/a> et Le d\u00e9veloppement du langage observ\u00e9 chez un enfant bilingue<\/i>[2]<\/sup><\/sup><\/a>. Les comunicacions acceptades,i tamb\u00e9 les que no podran presentar-se en el col\u00b7loqui tot i que avaluades favorablement pel comit\u00e8, es publicaran d’acord amb les normes facilitades als autors tan bon punt la seva proposta sigui acceptada.<\/p>\n

El Comit\u00e8 Directiu \u00e9s responsable de l’avaluaci\u00f3 de les comunicacions que seran presentades durant els dos dies del col\u00b7loqui Ronjat 2013 al voltant de diferents problem\u00e0tiques associades a quatre eixos de recerca:<\/p>\n

eix\u00a01 = el context de la ling\u00fc\u00edstica, la socioling\u00fc\u00edstica, les representacions ling\u00fc\u00edstiques en l’\u00e8poca de Jules Ronjat; les relacions mantingudes entre Ronjat i ling\u00fc\u00edstica francesa i franc\u00f2fona; la personalitat i l\u2019obra de Ronjat; la relaci\u00f3 entre Ronjat el F\u00e9librige<\/i>(associaci\u00f3 liter\u00e0ria fundada el 1854 per protegir i cultivar la llengua occitana); la ideologia ling\u00fc\u00edstica i els patuesos, el biling\u00fcisme, la poligl\u00f2ssia, a l\u2019\u00e8poca de Ronjat fins avui. (Eix epistemol\u00f2gic i socioling\u00fc\u00edstic).
\neix 2 = al voltant de l\u2019Essai de syntaxe des parlers proven\u00e7aux modernes<\/i>: la modernitat i l’especificitat de la presentaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica de Ronjat; en qu\u00e8 la llengua \u00e9s d\u2019antuvi sintaxi?, el lloc de la variant en la llengua; la definici\u00f3 de dialecte i llengua; el concepte d\u2019intercomprensi\u00f3; la pragm\u00e0tica de la intercomprensi\u00f3 en una llengua o en una fam\u00edlia de lleng\u00fces . (Eix sintaxi, llengua occitana,llengua i varietat, intercomprensi\u00f3 ).
\neix\u00a03 = al voltant de Le d\u00e9veloppement du langage observ\u00e9 chez un enfant bilingue<\/i>: els conceptes de paritat i de precocitat; biling\u00fcisme, digl\u00f2ssia i interllengua; el concepte d’emmagatzematge ling\u00fc\u00edstic, les activitats de comprensi\u00f3 i de producci\u00f3; la impermeabilitat de les lleng\u00fces i la simetria del seu aprenentatge; la import\u00e0ncia dels factors socials i afectius en l’aprenentatge de la llengua; la relaci\u00f3 dual significat\/significant en l\u2019infant biling\u00fce; els beneficis cognitius, metaling\u00fc\u00edstics, conductuals del biling\u00fcisme preco\u00e7. (Eix biling\u00fcisme, precocitat i paritat, domini de les lleng\u00fces, comportament).
\neix 4 = el biling\u00fcisme preco\u00e7 en franc\u00e8s-llengua regional a l\u2019Educaci\u00f3 Nacional; les pol\u00edtiques acad\u00e8miques, interregionals, nacionals, europees en favor de l’aprenentatge d\u2019idiomes; les modalitats plurals (la variaci\u00f3 en la llengua, \u201cl\u2019\u00e9veil aux langues\u201d o enfocament plural de l’ensenyament de lleng\u00fces, la intercomprensi\u00f3 i les compet\u00e8ncies pluriling\u00fc\u00edstiques; els envits de les pol\u00edtiques ling\u00fc\u00edstiques obertes i regulades (Eix institucional, pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica, pedagogies plurals) .<\/p>\n

[1] http:\/\/archive.org\/details\/essaidesyntaxede00ronjuoft<\/a><\/p>\n

[2] http:\/\/archive.org\/details\/ledveloppement00ronjuoft<\/a><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

<\/div>\n

<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Context i expectatives del col\u00b7loqui Ronjat: El 1913, fa un segle, en ple context nacionalista europeu, el ling\u00fcista franc\u00e8s Louis Ronjat (1864-1925) publica dos textos transcendentals: Essai de syntaxe des parlers proven\u00e7aux modernes (Protat fr\u00e8res, M\u00e2con) et Le d\u00e9veloppement du … Continue reading →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-18","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.univ-tlse2.fr\/ronjat2013\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.univ-tlse2.fr\/ronjat2013\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.univ-tlse2.fr\/ronjat2013\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.univ-tlse2.fr\/ronjat2013\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.univ-tlse2.fr\/ronjat2013\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18"}],"version-history":[{"count":14,"href":"https:\/\/blogs.univ-tlse2.fr\/ronjat2013\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":211,"href":"https:\/\/blogs.univ-tlse2.fr\/ronjat2013\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/18\/revisions\/211"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.univ-tlse2.fr\/ronjat2013\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}