<\/p>\n
cont\u00e8xt e esp\u00e8ras del coll\u00f2qui Ronjat\u00a0:<\/span><\/p>\n En 1913, i a un s\u00e8gle, en plen cont\u00e8xt nationalista europenc, lo ling\u00fcista franc\u00e9s Juli Ronjat (1864-1925) edita dos t\u00e8xtes m\u00e0gers\u00a0: Ensag de sintaxi dels parlars proven\u00e7als mod\u00e8rns <\/i>(Protat fraires, M\u00e2con) e Lo desvolopament del lengatge observat en c\u00f2 d’un enfant biling\u00fce <\/i>(Champion, Paris).<\/p>\n Lo primi\u00e8r obratge (Ensag de sintaxi dels parlars proven\u00e7als mod\u00e8rns<\/i>) pausa pel premi\u00e8r c\u00f2p d’un biais scientific l\u2019estat de la lenga occitana (nomenada \u00ab\u00a0proven\u00e7al\u00a0\u00bb) e ne prepausa una descripcion geografica e ling\u00fcistica actualizada. La lenga occitana, dins son espandida de lenga mod\u00e8rna<\/i> e sociala, es alara minorada, ignorada o negada pels poders publics e scientifics franceses. La dimension sintactica que desvolopa Ronjat permet de pausar la lenga dins son identitat especifica. S’ag\u00eds pas d’un \u00ab\u00a0pato\u00e8s\u00a0\u00bb dem\u00e8st los autres de la \u00ab\u00a0vasta tapissari\u00e1\u00a0\u00bb dels parlars del N\u00f2rd e del Mi\u00e8gjorn d\u2019un meteis espaci geoling\u00fcistic, \u00ab\u00a0pato\u00e9s\u00a0\u00bb pu\u00e8i que segon Gaston Paris, l\u2019occitan \u00ab\u00a0non a pas de sintaxi pr\u00f2pria\u00a0\u00bb.<\/p>\n Dins aqueste meteis obratge e pel primi\u00e8r c\u00f2p, lo t\u00e8rme d\u2019intercompreneson <\/i>es tanben nomenat\u00a0: descriu la capacitat d’un locutor a compr\u00e9ne de variantas d’una meteissa lenga e a dintrar en produccion amb d’autres locutors de div\u00e8rsas variantas. L\u2019intercompreneson permet a de locutors agent pas la consci\u00e9ncia sociala o culturala d\u2019una lenga comuna de dintrar dins una pragmatica d\u2019escambi. Fonda en mai la consci\u00e9ncia de la lenga definida per la soma dels seus dial\u00e8ctes, e dessenha los limits coma los punts de passatge de lenga a lenga d\u2019un meteis sist\u00e8ma (entre franc\u00e9s, occitan, catalan, franc\u00f2-proven\u00e7al). Permet de fondar la consci\u00e9ncia d\u2019una lenga comuna, e desvolopa de compet\u00e9ncias dubrissent al pluriling\u00fcisme.<\/p>\n Obratge unic dins son genre, Lo desvolopament del lengatge observat en c\u00f2 d’un enfant biling\u00fce <\/i>pausa qualques conc\u00e8ptes claus de la dintrada dins la lenga e dins la poliglossia\u00a0: aprendissatge aboriu; paritat dels referents langagi\u00e8rs\u00a0; emmagazinament ling\u00fcistic\u00a0; doble rap\u00f2rt significat-significant\u00a0; infer\u00e9ncias socialas e afectivas\u00a0; importancia de la representacion de la lenga dins l\u2019aprendissatge, etc\u2026 En 1913, al moment que lo biling\u00fcisme es considerat coma un fenom\u00e8n nociu, un \u00ab\u00a0flag\u00e8l moral\u00a0\u00bb per l\u2019individ\u00fa e la nacion, aquela t\u00e8si suspren per son audacia tranquilla. Ronjat mesura scientificament los beneficis del biling\u00fcisme per l\u2019individ\u00fa, e sens dobte en r\u00e8ire-plan per d’espacis politics menats ail\u00e0s a dintrar dins lo conflicte que sab\u00e8m.<\/p>\n 1913. Doas gu\u00e8rras nacionalistas e mondialas an passadas dempu\u00e8i. De fach\u00a0: los trabalhs de Ronjat cabuss\u00e8ron dins l\u2019oblit, pu\u00e8i que prepausan de regular<\/i> dins l\u2019individ\u00fa e dins la societat<\/i> la possibilitat e la compet\u00e9ncia de la circulacion e de la mestresa d\u2019una pluralitat de lengas.<\/p>\n Alavetz : quina es l\u2019actualitat d’aqueles trabalhs, u\u00e8i\u00a0?<\/p>\n 2013. Un s\u00e8gle apr\u00e8p lor parucion, los trabalhs de Ronjat p\u00f2don \u00e8sser tornarmai considerats a la lutz d\u2019una nov\u00e8la realitat socioling\u00fcistica\u00a0: lo multiling\u00fcisme<\/i> es desenant present dins l\u2019ensemble dels espacis rescontrats, de la sala de classa al barri, de la vila a l\u2019Europa\u00a0; la dimension pluriling\u00fca <\/i>de l\u2019individ\u00fa es pas mai considerada coma una incongruitat mas un benefici cognitiu, comportamental, uman. Los trabalhs de Ronjat, tot c\u00f2ps citats mas tant pauc convocats actualament an dessenhats las vias d\u2019una representacion renovelada del contacte de las lengas e de lor didactizacion<\/i>, tant alpr\u00e8s d\u2019un individ\u00fa (biling\u00fcisme<\/i>) qu\u2019en un espaci donat (sintaxi)<\/i>, notadament per la definicion de \u00e7\u00f2 qu\u2019es la sintaxi per la lenga, e l\u2019invencion del conc\u00e8pte e de la pragmatica d\u2019intercompreneson<\/i> \u2013 que Saussure, que Ronjat n’es lo relegeire, nomenar\u00e0 f\u00f2r\u00e7a d\u2019intercorsa <\/i>dins lo Cors de ling\u00fcistica generala <\/i>(1916).<\/p>\n Otra los asp\u00e8ctes pr\u00f2pris a las t\u00e8sis de Ronjat (sintaxi de l\u2019occitan\u00a0; pres\u00e9ncia de doas lengas dins un sol espaci geopolitic\u00a0; intercompreneson\u00a0al dintre d\u2019una lenga e entre lengas de meteisse familha ; biling\u00fcisme paritari aboriu), lo coll\u00f2qui desira abordar los t\u00e8rmes institucionals de las questions d\u2019ensenhament e d\u2019aprendissatge bi\/pluriling\u00fce. Un analisi de las politicas ling\u00fcisticas, en Fran\u00e7a o en Europa, m\u00f2stra que la responsa a la realitat d\u2019un monde multiling\u00fce e d\u2019individ\u00fas potencialement pluriling\u00fces rev\u00e8rta de l’estrategia pro comuna de l\u2019aprendissatge d\u2019una \u00ab\u00a0granda\u00a0\u00bb lenga, mas plan rarament de la presa en compte de las lengas istoricas o del territ\u00f2ri (coma en Fran\u00e7a le biling\u00fcisme franc\u00e9s-lenga regionala), nimai de l\u2019integracion didactizada de las lengas dins un aprendissatge langagi\u00e8r ou disciplinari (biling\u00fcisme, DNL, intercompreneson…).<\/p>\n Sens cap de dobte, aquesta responsa unanimament monolengagi\u00e8ra es deguda a una representacion de las lengas qu’a pas sabut evoluar dempu\u00e8i l’\u00e8ra nacionalista (una lenga\u00a0: una nacion\u00a0; una lenga\u00a0: un individ\u00fa), fondairitz de \u00ab\u00a0l\u2019esc\u00f2la per totes\u00a0\u00bb. Un trabalh dins l\u2019institucion s\u2019av\u00e8ra necessari tant sus la representacion de la lenga (una lenga exist\u00eds pas sens sas variacions) que de la presa en compte de la diversitat de las lengas (lo contacte de las lengas deu \u00e8sser didactizat, siquenon ser\u00e0 conflictual).<\/p>\n Lo coll\u00f2qui Ronjat-2013 es, al r\u00e8sta, l’escasen\u00e7a de portar a la coneissen\u00e7a d’un public mai l aquestes dos t\u00e8xtes reeditats e anotats arg de porter a la connaissance du plus vaste public ces deux textes r\u00e9\u00e9dit\u00e9s e annot\u00e9s\u00a0: Ensag de sintaxi dels parlars proven\u00e7alx mod\u00e8rns<\/i>1<\/sup><\/a> e Lo desvolopament del lengatge observat en c\u00f2 d’un enfant biling\u00fce<\/i>2<\/sup><\/a>. Las comunicacions retengudas, mas egalament de comunicacions que poiri\u00e1n pas \u00e8sser presentadas pel coll\u00f2qui e que seri\u00e1n evaluadas favorablament pel comitat, <\/i>ser\u00e0n publicadas segon las n\u00f2rmas porgidas als autors tre que lor proposicion ser\u00e0 acceptada.<\/p>\n Lo comitat de pilotatge a per mission d\u2019avalorar las comunicacions que ser\u00e0n retengudas per las doas jornadas del coll\u00f2qui Ronjat-2013 a l’entorn de diferentas problematicas associadas a quatre axes de rec\u00e8rca\u00a0:<\/p>\n 1<\/a>http:\/\/archive.org\/details\/essaidesintaxide00ronjuoft<\/a><\/p>\n 2<\/a>http:\/\/archive.org\/details\/ledveloppement00ronjuoft<\/a><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" cont\u00e8xt e esp\u00e8ras del coll\u00f2qui Ronjat\u00a0: En 1913, i a un s\u00e8gle, en plen cont\u00e8xt nationalista europenc, lo ling\u00fcista franc\u00e9s Juli Ronjat (1864-1925) edita dos t\u00e8xtes m\u00e0gers\u00a0: Ensag de sintaxi dels parlars proven\u00e7als mod\u00e8rns (Protat fraires, M\u00e2con) e Lo desvolopament … Continue reading La seconda t\u00e8si de Ronjat (Lo desvolopament del lengatge observat en c\u00f2 d’un enfant biling\u00fce<\/i>) es sens cap de dobte lo primi\u00e8r obratge \u2013 e l’un dels rares d’aquesta qualitat – a tractar de l\u2019evolucion d\u2019un enfant biling\u00fce. Aqueste mainatge, es lo Lo\u00eds, nascut en 1908, a qual lo paire, Juli Ronjat, parla sonque franc\u00e9s\u00a0; mentre que sa maire, Ilse, li parla sonque alemand. Setmana apr\u00e8p setmana, Ronjat n\u00f2ta l\u2019evolucion e los progresses langagi\u00e8rs e comportamentals de son filh. S’esf\u00f2r\u00e7a al r\u00e8sta de respondre a doas questions que marcan los prejutjats scientifics de l\u2019ep\u00f2ca\u00a0: lo biling\u00fcisme es sorga de confusion entre doas lengas (interlenga, diglossia)\u00a0; lo biling\u00fcisme requesis un double esf\u00f2r\u00e7 intellectual a l\u2019enfant per un resultat similari. Andicap per l\u2019individ\u00fa, lo biling\u00fcisme seri\u00e1 al r\u00e8sta una \u00ab\u00a0plaga sociala\u00a0\u00bb (Epstein, 1915).<\/h4>\n
\n