| Context i expectatives del col·loqui Ronjat:
El 1913, fa un segle, en ple context nacionalista europeu, el lingüista francès Louis Ronjat (1864-1925) publica dos textos transcendentals: Essai de syntaxe des parlers provençaux modernes (Protat frères, Mâcon) et Le développement du langage observé chez un enfant bilingue (Champion, París).
La primera obra (Essai de syntaxe des parlers provençaux modernes) planteja, per primera vegada de forma científica, l’estat de la llengua occitana (anomenada “provençal”) i en proposa una descripció geogràfica i lingüística actualitzada. La llengua occitana, entesa com a llengua moderna i social, és aleshores minoritzada, ignorada o rebutjada pels poders polítics i científics francesos. La dimensió sintàctica que desenvolupa Ronjat permet presentar la llengua en la seva identitat específica. No és un “patuès” que pertany al “vast mosaic” dels parlars del nord i del sud d’un mateix espai geolingüístic, “patuès”, ja que, d’acord amb Gaston Paris, l’occità “no té sintaxi pròpia” . En aquesta mateixa obra i per primera vegada, el terme d’intercomprensió també és nomenat: descriu la capacitat d’un parlant per comprendre variants d’una mateixa llengua i per entrar en contacte amb altres parlants de variants diferents. La intercomprensió permet als parlants sense consciència social o cultural d’una llengua comuna d’entrar en una pragmàtica d’intercanvi. També funda la consciència de la llengua definida per la suma dels seus dialectes, i estableix els límits com a punts de passatge d’una llengua a una altra d’un mateix sistema (entre francès, occità, català, francoprovençal). Ajuda a crear la consciència d’una llengua comuna, i desenvolupa competències obertes al plurilingüisme. La segona tesi de Ronjat (Le développement du langage observé chez un enfant bilingue) és probablement la primera obra _i una de les escasses al món d’aquesta qualitat_ que aborda el desenvolupament d’un infant bilingüe. Es tracta de Louis, nascut el 1908, al qual el pare, Jules Ronjat, només parla francès; la mare, Ilse, només li parla alemany. Setmana rere setmana, Ronjat pren nota de l’evolució i dels progressos del llenguatge i del comportament del seu fill. Mira també de respondre a dues preguntes que marquen els prejudicis científics de l’època: el bilingüisme és una font de confusió entre dues llengües (interllengua, diglòssia); el bilingüisme requereix un doble esforç intel·lectual a l’infant per obtenir un resultat similar. A més d’una discapacitat per a l’individu, el bilingüisme seria també una “plaga social” (Epstein, 1915). Obra única en el seu gènere, Le développement du langage observé chez un enfant bilingue planteja alguns conceptes clau de la introducció en la llengua i la poliglòssia: aprenentatge precoç; paritat dels referents lingüístics; emmagatzematge lingüístic; relació dual significat-significant; les inferències socials i afectives; la importància de la representació de la llengua en l’aprenentatge, etc. El 1913, quan el bilingüisme es considera un fenomen nociu, una “xacra moral” per a l’individu i la nació, aquesta tesi sorprèn per la seva audàcia assossegada. Ronjat mesura científicament els beneficis del bilingüisme per a l’individu, i probablement en un segon pla per als espais polítics portats dissortadament al conflicte que ja coneixem. De la mateixa manera, quina és la rellevància d’aquestes obres avui dia? 2013. Un segle després de la seva publicació, les obres de Ronjat poden ser reconsiderades des d’una nova realitat sociolingüística: el multilingüisme és present des d’ara en tots els espais: des de l’aula al barri, de la ciutat a Europa; la dimensió plurilingüe de l’individu ja no es considera una incongruència sinó un benefici cognitiu, conductual, humà. Les obres de Ronjat, avui són de vegades citades però poc evocades, tot i que van traçar les vies d’una representació renovada del contacte de llengües i la seva “didactització”, tant de forma individual (bilingüisme) com en un espai donat (sintaxi), sobretot per la definició del que és la sintaxi per a la llengua, i la invenció del concepte i de la pragmàtica d’intercomprensió _que Saussure, que Ronjat rellegeix, designarà “force d’intercourse” en el Cours de linguistique générale (1916). A més dels aspectes específics de les tesis de Ronjat (sintaxi de l’occità; presència de dues llengües en un sol espai geopolític; intercomprensió en el si d’una llengua i entre les llengües d’una mateixa família; bilingüisme paritari precoç), el col·loqui té com a objectiu abordar els termes institucionals de l’ensenyament i de l’aprenentatge bi/plurilingüe.
Una anàlisi de les polítiques lingüístiques, a França i a Europa, mostra que la resposta a la realitat d’un món multilingüe i de persones potencialment plurilingües indica l’estratègia bastant comuna d’aprendre una “gran” llengua, però sovint sense tenir en compte les llengües històriques o del territori (com a França en el bilingüisme francès-llengües regionals),ni la integració didactitzada de les llengües en un aprenentatge d’una llengua o d’una disciplina (bilingüisme, disciplina no lingüística, intercomprensió …). Probablement aquesta resposta unànimement monolingüe és motivada per una representació de les llengües que no ha sabut evolucionar des de l’època nacionalista (una llengua, una nació; una llengua, un individu), fundadora de l’”escola per a tothom” . Es fa necessari un treball institucional tant sobre la representació de la llengua (una llengua no existeix sense les seves variacions) com sobre la consideració de la diversitat de les llengües (el contacte de les llengües ha de ser didactitzat, en cas contrari serà conflictiu). El col·loqui Ronjat-2013 és també una oportunitat per posar en coneixement del públic en general ambdós textos reeditats i comentats: Essai de syntaxe des parlers provençaux modernes[1] et Le développement du langage observé chez un enfant bilingue[2]. Les comunicacions acceptades,i també les que no podran presentar-se en el col·loqui tot i que avaluades favorablement pel comitè, es publicaran d’acord amb les normes facilitades als autors tan bon punt la seva proposta sigui acceptada. El Comitè Directiu és responsable de l’avaluació de les comunicacions que seran presentades durant els dos dies del col·loqui Ronjat 2013 al voltant de diferents problemàtiques associades a quatre eixos de recerca: eix 1 = el context de la lingüística, la sociolingüística, les representacions lingüístiques en l’època de Jules Ronjat; les relacions mantingudes entre Ronjat i lingüística francesa i francòfona; la personalitat i l’obra de Ronjat; la relació entre Ronjat el Félibrige(associació literària fundada el 1854 per protegir i cultivar la llengua occitana); la ideologia lingüística i els patuesos, el bilingüisme, la poliglòssia, a l’època de Ronjat fins avui. (Eix epistemològic i sociolingüístic). |