Presentacion

contèxt e espèras del collòqui Ronjat :

En 1913, i a un sègle, en plen contèxt nationalista europenc, lo lingüista francés Juli Ronjat (1864-1925) edita dos tèxtes màgers : Ensag de sintaxi dels parlars provençals modèrns (Protat fraires, Mâcon) e Lo desvolopament del lengatge observat en cò d’un enfant bilingüe (Champion, Paris).

Lo primièr obratge (Ensag de sintaxi dels parlars provençals modèrns) pausa pel premièr còp d’un biais scientific l’estat de la lenga occitana (nomenada « provençal ») e ne prepausa una descripcion geografica e lingüistica actualizada. La lenga occitana, dins son espandida de lenga modèrna e sociala, es alara minorada, ignorada o negada pels poders publics e scientifics franceses. La dimension sintactica que desvolopa Ronjat permet de pausar la lenga dins son identitat especifica. S’agís pas d’un « patoès » demèst los autres de la « vasta tapissariá » dels parlars del Nòrd e del Miègjorn d’un meteis espaci geolingüistic, « patoés » puèi que segon Gaston Paris, l’occitan « non a pas de sintaxi pròpria ».

Dins aqueste meteis obratge e pel primièr còp, lo tèrme d’intercompreneson es tanben nomenat : descriu la capacitat d’un locutor a compréne de variantas d’una meteissa lenga e a dintrar en produccion amb d’autres locutors de divèrsas variantas. L’intercompreneson permet a de locutors agent pas la consciéncia sociala o culturala d’una lenga comuna de dintrar dins una pragmatica d’escambi. Fonda en mai la consciéncia de la lenga definida per la soma dels seus dialèctes, e dessenha los limits coma los punts de passatge de lenga a lenga d’un meteis sistèma (entre francés, occitan, catalan, francò-provençal). Permet de fondar la consciéncia d’una lenga comuna, e desvolopa de competéncias dubrissent al plurilingüisme.

La seconda tèsi de Ronjat (Lo desvolopament del lengatge observat en cò d’un enfant bilingüe) es sens cap de dobte lo primièr obratge – e l’un dels rares d’aquesta qualitat – a tractar de l’evolucion d’un enfant bilingüe. Aqueste mainatge, es lo Loís, nascut en 1908, a qual lo paire, Juli Ronjat, parla sonque francés ; mentre que sa maire, Ilse, li parla sonque alemand. Setmana aprèp setmana, Ronjat nòta l’evolucion e los progresses langagièrs e comportamentals de son filh. S’esfòrça al rèsta de respondre a doas questions que marcan los prejutjats scientifics de l’epòca : lo bilingüisme es sorga de confusion entre doas lengas (interlenga, diglossia) ; lo bilingüisme requesis un double esfòrç intellectual a l’enfant per un resultat similari. Andicap per l’individú, lo bilingüisme seriá al rèsta una « plaga sociala » (Epstein, 1915).

Obratge unic dins son genre, Lo desvolopament del lengatge observat en cò d’un enfant bilingüe pausa qualques concèptes claus de la dintrada dins la lenga e dins la poliglossia : aprendissatge aboriu; paritat dels referents langagièrs ; emmagazinament lingüistic ; doble rapòrt significat-significant ; inferéncias socialas e afectivas ; importancia de la representacion de la lenga dins l’aprendissatge, etc… En 1913, al moment que lo bilingüisme es considerat coma un fenomèn nociu, un « flagèl moral » per l’individú e la nacion, aquela tèsi suspren per son audacia tranquilla. Ronjat mesura scientificament los beneficis del bilingüisme per l’individú, e sens dobte en rèire-plan per d’espacis politics menats ailàs a dintrar dins lo conflicte que sabèm.

1913. Doas guèrras nacionalistas e mondialas an passadas dempuèi. De fach : los trabalhs de Ronjat cabussèron dins l’oblit, puèi que prepausan de regular dins l’individú e dins la societat la possibilitat e la competéncia de la circulacion e de la mestresa d’una pluralitat de lengas.

Alavetz : quina es l’actualitat d’aqueles trabalhs, uèi ?

2013. Un sègle aprèp lor parucion, los trabalhs de Ronjat pòdon èsser tornarmai considerats a la lutz d’una novèla realitat sociolingüistica : lo multilingüisme es desenant present dins l’ensemble dels espacis rescontrats, de la sala de classa al barri, de la vila a l’Europa ; la dimension plurilingüa de l’individú es pas mai considerada coma una incongruitat mas un benefici cognitiu, comportamental, uman. Los trabalhs de Ronjat, tot còps citats mas tant pauc convocats actualament an dessenhats las vias d’una representacion renovelada del contacte de las lengas e de lor didactizacion, tant alprès d’un individú (bilingüisme) qu’en un espaci donat (sintaxi), notadament per la definicion de çò qu’es la sintaxi per la lenga, e l’invencion del concèpte e de la pragmatica d’intercompreneson – que Saussure, que Ronjat n’es lo relegeire, nomenarà fòrça d’intercorsa dins lo Cors de lingüistica generala (1916).

Otra los aspèctes pròpris a las tèsis de Ronjat (sintaxi de l’occitan ; preséncia de doas lengas dins un sol espaci geopolitic ; intercompreneson al dintre d’una lenga e entre lengas de meteisse familha ; bilingüisme paritari aboriu), lo collòqui desira abordar los tèrmes institucionals de las questions d’ensenhament e d’aprendissatge bi/plurilingüe. Un analisi de las politicas lingüisticas, en França o en Europa, mòstra que la responsa a la realitat d’un monde multilingüe e d’individús potencialement plurilingües revèrta de l’estrategia pro comuna de l’aprendissatge d’una « granda » lenga, mas plan rarament de la presa en compte de las lengas istoricas o del territòri (coma en França le bilingüisme francés-lenga regionala), nimai de l’integracion didactizada de las lengas dins un aprendissatge langagièr ou disciplinari (bilingüisme, DNL, intercompreneson…).

Sens cap de dobte, aquesta responsa unanimament monolengagièra es deguda a una representacion de las lengas qu’a pas sabut evoluar dempuèi l’èra nacionalista (una lenga : una nacion ; una lenga : un individú), fondairitz de « l’escòla per totes ». Un trabalh dins l’institucion s’avèra necessari tant sus la representacion de la lenga (una lenga existís pas sens sas variacions) que de la presa en compte de la diversitat de las lengas (lo contacte de las lengas deu èsser didactizat, siquenon serà conflictual).

Lo collòqui Ronjat-2013 es, al rèsta, l’escasença de portar a la coneissença d’un public mai l aquestes dos tèxtes reeditats e anotats arg de porter a la connaissance du plus vaste public ces deux textes réédités e annotés : Ensag de sintaxi dels parlars provençalx modèrns1 e Lo desvolopament del lengatge observat en cò d’un enfant bilingüe2. Las comunicacions retengudas, mas egalament de comunicacions que poirián pas èsser presentadas pel collòqui e que serián evaluadas favorablament pel comitat, seràn publicadas segon las nòrmas porgidas als autors tre que lor proposicion serà acceptada.

Lo comitat de pilotatge a per mission d’avalorar las comunicacions que seràn retengudas per las doas jornadas del collòqui Ronjat-2013 a l’entorn de diferentas problematicas associadas a quatre axes de recèrca :

  • axe 1 = lo contèxt de la lingüistica, de la sociolingüistica, de las representacions de lengas a l’epòca de Juli Ronjat ; los rapòrts entretenguts entre Ronjat e la lingüistica francesa ou francofòna ; la personnalitat de Ronjat e son òbra ; los rapòrts entre Ronjat e le Felibritge ; l’ideologia lingüistica e los patoeses, lo bilingüisme, la poliglossia, a l’epòca de Ronjat fins a uèi. (Axe epistemologic e sociolingüistic).
  • axe 2 = a l’entorn de l’Ensag de sintaxi dels parlars provençalx modèrns : modernitat e especificitat de la presentacion lingüistica de Ronjat ; en qué la lenga es d’en primièr sintaxi ? ; la plaça de la varianta dins la lenga ; la definicion de dialècte e de lenga ; lo concèpte d’intercompreneson ; la pragmatica de l’intercompreneson, a l’interior d’una lenga ; a l’interior d’una familha de lengas. (Axe sintaxi, lenga occitana, lenga e varietat, intercompreneson).
  • axe 3 = a l’entorn del Desvolopament del lengatge observat en cò d’un enfant bilingüe : los concèptes de paritat e de precocitat ; bilingüisme, diglossia e interlenga ; lo concèpte d’emmagazinament lingüistic, las activitats de compreneson e de produccion ; l’estanqueïtat de las lengas e la simetria de lor aprendissatge ; l’importància dels factors socials e afectius dins l’aprendissatge de la lenga ; lo doble rapòrt significat/significant en cò de l’enfant bilingüe ; los beneficis cognitius, metalangagièrs, comportementals dels bilingüisme aboriu. (Axe bilingüisme, precocitat e paritat, mestresa de las lengas, comportament).
  • axe 4 = lo bilingüisme aboriu francés-lenga regionala dins l’Educacion Nacionala ; las politicas academicas, inter-regionalas, nacionalas, europencas en favor de l’aprendissatge de las lengas ; las modalitats pluralas (la variacion dins la lenga, l’iniciacion aboriva a las lengas, l’intercompreneson e las competéncias plurilangagièras ; los enjòcs de las politicas lingüisticas obèrtas e reguladas. (Axe institucional, politica lingüistica, pedagogicas pluralas).

1http://archive.org/details/essaidesintaxide00ronjuoft

2http://archive.org/details/ledveloppement00ronjuoft