Professeur émérite de littératures romanes à l’Université de Vienne, Autriche

Joan Bodon e son òbra dins La Festa de Robèrt Lafont

Dins La Festa, òbra màger de Robert Lafont, Lois Maria Guiraud e Amalric, dos personatges d’origina roergassa, fan clantir la votz de la rason rasonabla. De vegadas, aquestes dos critican los protagonistas provençals Joan Ventenac e Amièlh Ribiera, avatars del Lafont meteis, quora aqueles riscan de se foraviar dins de construccions ideologicas asardosas. D’autre costat, las òbras narrativas de Joan Bodon – que lo Lafont aprecia fòrça coma escrivan – correspondon pas gaire al grand projecte del Lafont que vòl fargar un occitanisme eficaç per l’endevenidor, pasmens mai o mens compatible avec las realitats de França al segle XX. La Festa se bastís tanben contra una tendencia al nihilisme desesperat que se manifesta sens relambi en çò del Bodon, dins la tièra dels sieus romans e contes. Aital, los roergasses coratjoses e intelligents en çò del Lafont s’opausan als « perdants » que se seguisson de La Grava sul camin fins a Las Domaiselas. Entre los dos escrivans se fai una jòga de sonada e responsa – al avantatge de la literatura d’oc del segle XX.