Joan Bodon – ‘l’autre’

« Òc, soi Catòia. Catòia l’Enfarinat. Jamai soi pas estat coma los autres. Jamai. »

La debuta del quatren roman de Joan Bodon pòt benlèu servir d’entrada dins lo monde romanesc de l’autor : totes los personatges principals de sos romans son de personas isoladas, de personas qu’an pas gaire d’elements comuns amb los « autres ». La recurréncia d’aquel trach permet de pensar qu’es pas una mèra casualitat. Aquela continuitat suggerís benlèu de cercar en doas direccions : en primièr de veire las diferéncias (se n’i a) entre lo sentiment d’isolacion dels personatges en question en second de soscar a las relacions entre aqueles personatges e la persona de l’autor. Sabèm qu’es sempre arriscat de religar d’elements literaris a las personalitats dels autors, mas en aqueste cas, e coneissent un pauc la vida de l’autor, val benlèu la pena d’i portar un agach.

Aquela ‘altretat’ pòt tanben servir a compréner la capitada de Bodon dins la cultura occitana e la paura recepcion qu’a agut, fins ara, en defòra. Diguèri, fa trenta-cinq ans, a Naucèla, qu’auriá estat un autor reconegut s’aviá pas escrich en occitan mas en una ‘granda’ lenga – de tot biais, la valor afirmada de son òbra nos permet d’o pensar. Mas la distància temporala nos obliga de veire tanben çà que demòra fins uèi e çò que es mai ligat a las condicions del moment de son escritura, a saber l’espelida de l’occitanisme contestatari e la disparicion sociala creissenta de la lenga. Escribi pas coma especialista de la literatura, mas coma sociolingüista e sociològ de la comunicacion.

Georg Kremnitz. 1945 en Alemanha, romanista, 1974-86 professor de lenga e literatura francesa à l’Universitat de Münster (Alemanha), 1986-2012 professor de filologia romana a l’Universitat de Viena (Austria), ara emerit. 1993-2005 president de l’Association Internationale d’Etudes Occitanes, 2014 membre correspondent de l’Institut d’Estudis Catalans, 2014 oficièr de l’Ordre des Arts de des Lettres, 2018 Premi Robert Lafònt de la Generalitat de Catalunya. Sociolingüista, especialista de la sociologia de la comunicacion. Trabalhs sus l’occitan, lo catalan, lo creòl, e sus de questions mai generalas. Demest los darrièrs libres: editor principal de l’Histoire sociale des langues de France (Rennes 2013); Katalanische und Okzitanische Renaissance (Berlin/Boston 2018). Ein Vergleich von 1800 bis heute.