Professeur émérite de linguistique, Université Toulouse Jean Jaurès

Lenga de país, lenga d’autor, lenga comuna : la morfologia de las òbras de Bodon

L’òbra de Joan Bodon apareis a l’encòp coma un modèl d’autenticitat enrasigada e d’estandardicitat. Aquela dobla caracterizacion es evidentament renduda  possibla per la centralitat del parlar de Bodon dins l’ensem occitan. Roergue pòt disputar a Albigés lo títol de « Còr d’Occitània » e ça que la lo Roergue de Bodon es tan vesin d’Albigés. Contra una recepcion escolara de Bodon que ne tasiá o ne rescondiá las especificitats localas, s’es mes l’accent suls traches tot còp iperlocals de la lenga de l’autor, manifestats mai que mai dins lo lexic (J.P. Chambon 2014, De Oliveira 2012). En nos interessant a la morfologia, mostrarem l’elaboracion operada dins aquela dimension de la lenga pel quite Bodon e per sos editors, e lo gra de distància que ne resulta amb las causidas d’autors roergasses anteriors (Besson, Molin) e los elements de descripcion dialectologica dels parlars de l’airal de Crespinh que porgisson los punts d’enquèsta vesins del atlasses lingüistics (ALF, ALLOc). Nos servirem tanben de la comparason entre l’oral e l’escrich de Joan Bodon. Mostrarem consí l’òbra de Bodon, coma es editada, contribuïguèt a estabilizar la morfologia de l’occitan larg o estandard.

Patric Sauzet es nascut a Montpelhièr en 1953. Ancian escolan de l’ENS Ulm, agregat de gramatica, foguèt assistent a Montpelhièr 3, puèi professor a Paris 8 e Tolosa 2. Sa tèsi e son ADR pòrtan sus la fonoloɡia e la morfoloɡia de lˈoccitan dins una perspectiva suprasegmentala. Trabalha tanben en sintaxi e sociolingüistica, e contribuís a la produccion d’espleches per l’usatge e l’ensenhament de la lenga occitana (conjugason, diccionari).