Los endreches de la memòria. Bodon e los autres
En sòrta de prefaci a La Quimèra, Joan Bodon nos explica un conte que podèm plan prene per una metafòra del ròtle que caldriá atribuir a l’escrivan occitan de son temps. Un prince es sequestrat e emportat dins un lòc rescondut. Mas, pr’amor qu’es un òme biaissut, lo prince es capable de mandar un messatge a la cort explicant als sieus cossí lor cal far per trobar l’endrech e lo liberar.
Dins una possibla interpretacion, Bodon nos presentariá aicí l’escrich coma una sòrta de còdi que permet d’afrontar una situacion de marginalitat, exprimida jos la forma d’isolament geografic. Finit lo conte, lo narrador de La Quimèra se planh perque, a diferéncia del prince del conte, el se tròba en un endrech que reconeis quitament pas e ont se pòt pas far comprene per degun. Es un autre nivèl de l’allegoria, ara mai explicita e pessimista, que nos fa pensar al sens d’estranhament dins lo país pròpri.
Bodon fa partida d’una generacion d’escrivans nascuts après l’etapa del Felibritge, qui se tròban amb lo besonh de bastir un discors alternatiu a l’eretatge tardo-romantic, cargat de vision costumista. Al costat de Bodon i podèm trobar Max Roqueta, o Marcela Delpastre. Un element qui sembla partatjat per aqueles tres es una cèrta reinterpretacion de la tradicion del conte, un autre es la recreacion dels endreches, l’incorporacion de la toponímia locala, l’assag de bastir un païsatge. Probable qu’aquò siá lo resultat de la circonstància personal, la ruralitat e la percepcion d’un processus de pèrta d’una vivéncia millenària de l’espaci.
En nos parlant dels endreches, qualque còp l’escrich nos remet a l’esperit del lòc, en lo creant o en lo reprenent a la faiçon d’un referent collectiu.
Jordi Suïls Subirà (http://www.filcat.udl.cat), professor a l’Universitat de Lhèida. A trabalhat sus la sociolingüistica e la dialectologia occitana e catalana als Pirenèus, e tanben la gramatica contemporanèa e medievala del catalan. A fach tanben de traduccions literàrias entre l’occitan e lo catalan, coma la traduccion al catalan de L’òra de partir de Sèrgi Javaloyès (L’hora de marxar, Pagès editors, Lhèida, 2015).
Darrièra publicacion:
(2020). «La llengua en una relació canviant entre l’individu i l’espai», dins Hans-Ingo RADATZ (ed.) Canvi lingüístic, estandardització i identitat en català / Linguistic Change, Standardization and Identity in Catalan, John Benjamins, p. 107-127.